Alerta màxima de fred

Per motius de salut haig d'anar en compte amb el fred. Davant dels missatges alarmants dels mitjans de comunicació durant aquests dies, avui he pres les precaucions pertinents al peu de la ratlla i més. He sortit tal qual així: mitges i texans amb unes bones botes, escalfadors i mitjons gruixots, samarreta interior, tres jerseis (dos de coll alt), anorac, un buf, bofanda, guants i gorro. Sí. Sí sí... Quan m'he mirat al mirall m'he hagut de recordar que era jo mateixa. De tant en tant, va bé fer-ho.

Si dic que m'he mort de calor és poc. El meu organisme ha experimentat infames fugots menopàusics i per uns moments m'he cregut que potser estava patint una seqüela d'alguna mort anterior a l'infern. M'he sentit víctima de mirades burletes, com si la gent pensés que sóc la pringada de turno que es creu tot el que diuen a la tele. He intentat aguantar el meu trajecte amb tots els infructuosos artilugis indumentaris per mandra a despendre-me'n. Això m'ha fet pensar que la meva tendència a la vagància per accions que impliquen moure o desplaçar un membre del meu cos amb l'esforç semblant a tirar-se un pet és preocupant. Déu, no en tenia prou amb els síntomes precoços de retirada de regla endimoniats, que a sobre encara m'havien de venir les meves rallades cansino- habituals.

Finalment he aguantat fins a la parada de l'autobús amb un heroïsme d'aquells ridículs. Poc després ha arribat l'auto, que diria la meva iaia, amb la calefacció a tope per acabar de posar la cirereta al meu pastís de xocolata fos. M'ho he tret tot menys el que podia i m'he sentit com una guerrera descarregant les armes. Quin descans.

Uns minuts després del trajecte cap a Barcelona, el meu cos s'ha començat a adaptar al clima, però el meu cap ha decidit continuar a temperatures altes bullint amb tot de preguntes. És cert que sóc una mica exagerada, però i els nostres polítics? I els mitjans de comunicació? Calia anul·lar les classes a poblacions on la neu encara no havia quallat? Calia anul·lar els serveis d'autobusos escolars a totes les poblacions? Ara els exagerats com jo que han anat a les 12 del migdia a buscar als seus nens a l'escola, no fos cas que es moríssin d'hipotèrmia, ens queixem de les mesures massa exagerades que han pres els que ens manen. Si no se'n prenen prous ens queixarem. Si se'n prenen masses, ens queixarem. Si ens fan un petó al cul, ens queixarem. Però quan faci falta queixar-nos per injustícies massa evidents, els aplaudirem o mirarem cap a una altra banda perquè tenim massa feina. Cadascú és lliure de fer, criticar i no criticar el que li roti. Però i si en comptes de queixar-nos tant i tan poc, apliquem una mica el sentit comú?