Paraules vampireses

Avui és un dia d'aquests que voldria escriure alguna cosa que m'omplís un buit de contingut incert que sento en algun inconegut espai del meu cos i que no és l'ull del cul, espero. No trobo cap mot que s'hi adapti. Potser el meu organisme no sap distingir entre les necessitats que impliquen expulsar i penetrar i potser sí que només és una llufa pudenta que m'impedeix trobar l'inspiració que necessito en aquest moment, però que poques vegades tinc.

Els dies que sents aquell impuls per escriure algo sembla que el que hagis de dir sigui molt important sabent, després d'unes quantes voltes de rentadora, que no ho és gens. Però m'és igual perquè l'entusiasme que sento em fa sentir viva, encara que només hagi de dir que avui he anat a cagar sense paquet a potes.

Però avui no tinc res a dir i moltes coses per explicar que encara no sé. No sé què dir. Em sento inútil. Sembla que el txumba txumba fora de les discoteques ens torni intol·lerants al silenci, a l'incertesa del no- res, a fer-nos entendre que a vegades és millor callar que vomitar en un buit ple de silenci en la mesura justa. En la mesura justa fins que unes paraules buides ho esguerren tot xuclant amb dots de vampireses el silenci que necessiten però que no entenen.

En fi, millor que sigui una llufa que un llepet amb reminiscències escolars.