Estic asseguda sobre una roca de l’Estany de Ratera del Parc Nataural d’Aigüestortes. Miro atentament una fulla.
D’ella,
una llàgrima va descendint
lentament,
arrosegant-se
com si es resistís a caure…
Ressegueix el seu cos estimant-la fins al final. La fulla li cedeixs el pas….
i cau…
Cau, suaument, fins a l’aigua... i sóc feliç. Feliç com si hagués presenciat l’acte d’amor i llibertat més bonic de tot el Planeta Terra.
1 comentario:
Ostres, benvinguda a l'univers blocaire. Ei, molt bo això que expliques, molt maco.
Publicar un comentario