- No suporto a la gent que no et deixa pas per sortir del tren. Es malplanten allà al mig de la porta com tontos i amb cara de preocupació. Els que sortim els hem d’esquivar i apartar com a "bitxus" a la selva. Però no s’acaba així. N’hi ha que encara són més impacients i pretenen, desesperadament i sense miraments, entrar primer ells abans que tu. És la cursa de “El Corte Inglés” en versió “El sincorteasientos RENFE”. Quins collons. És que m’irriten. M’irriten! Quan tinc pressa encara m’irriten més i m’imagino a mi mateixa fent un crit de goril·la apretant fort els punys de les mans i amb les venes del coll marcades com la polla erecta d’un negrito. DEIXEU-ME PASSAAAAAAAAAAAAAAAAR!!!!!!!!!!!!!!!!!
- No suporto trobar-me algú a davant meu quan tinc pressa. No puc evitar pensar “que no tens res a fer avui, flor, que vas amb aquesta lentitud o què??? Au va, tio, desperta que la resta del món ha d’anar a treballar!” Però el més trist és que quan no tinc pressa i em trobo a un que em fa notar que té pressa, aleshores penso “au va tio, pren-te una til·la... quin histerisme de bon matí…”
- No suporto que se’m mulli el cul quan deixo anar el cagarro.
- No suporto a la típica iaia que obra el puto caramel a mig concert o obra de teatre. “A més el van obrint mica en mica, confiant que d’aquesta manera ho sentirem menys, però encara és pitjor”(frase Busquets)
- No suporto als impacients que aplaudeixen tot just al final d’una interpretació perquè no deixen que la bombolla de vibracions es dilueixi per si sola.
- No suporto no trobar les claus de casa entre les butxaques del bolso. I em fa ràbia perquè semblo els “ sincorteasientos RENFE”.
- No m’agrada llegir instruccions
- No suporto que em parlin amb ulleres de sol, i menys quan no fa sol
- No suporto que em psicoanalitzin, perquè normalment, el qui ho fa, està mil vegades pitjor que jo.
Continuarà… (I bé, és possible que faci un altre post amb coses que em fan feliç, que n’hi ha moltes!)
- No suporto trobar-me algú a davant meu quan tinc pressa. No puc evitar pensar “que no tens res a fer avui, flor, que vas amb aquesta lentitud o què??? Au va, tio, desperta que la resta del món ha d’anar a treballar!” Però el més trist és que quan no tinc pressa i em trobo a un que em fa notar que té pressa, aleshores penso “au va tio, pren-te una til·la... quin histerisme de bon matí…”
- No suporto que se’m mulli el cul quan deixo anar el cagarro.
- No suporto a la típica iaia que obra el puto caramel a mig concert o obra de teatre. “A més el van obrint mica en mica, confiant que d’aquesta manera ho sentirem menys, però encara és pitjor”(frase Busquets)
- No suporto als impacients que aplaudeixen tot just al final d’una interpretació perquè no deixen que la bombolla de vibracions es dilueixi per si sola.
- No suporto no trobar les claus de casa entre les butxaques del bolso. I em fa ràbia perquè semblo els “ sincorteasientos RENFE”.
- No m’agrada llegir instruccions
- No suporto que em parlin amb ulleres de sol, i menys quan no fa sol
- No suporto que em psicoanalitzin, perquè normalment, el qui ho fa, està mil vegades pitjor que jo.
Continuarà… (I bé, és possible que faci un altre post amb coses que em fan feliç, que n’hi ha moltes!)
3 comentarios:
Molt divertit l'escrit. He rigut molt. A més m'identifico molt amb les coses que no suportes. Crec que a tots ens ha passat alguna vegada això.
Burgadaaaa!Com he rigut tia! Ho tenies amagat això d'escriure eh pillina? Una abraçada!
Jo no suporto la gent que pica de mans als concerts! Que si la banda que toca volguès més percussions hauria contractat més músics!
Tampoc suporto els blogs en els que escrius el comentari i no te'l deixa enviar i per tornar a intentar-ho has de tornar a escriure'l!
Publicar un comentario