Perquè sí, i punt.

A vegades la vida és cruel i t'escup una putada. Sisplau, si ets una terapista gestalt o un il·luminat de tendència amapola (recordem-ho: són els elements que: “1. Desprenen una emfavamenta empedernida pitjor que la felicitat que traspuen les amapoles que floreixen als capítols de la Heidi. 2. Els seus comentaris són altament perjudicials per a la integritat física i psicològica de les persones”), estalvia't dir-me que la vida m'ha brindat tal putada perquè aprengui alguna cosa com si, a sobre, encara li hagués de donar les gràcies i fer-li un petó al seu cul deforme. O millor encara, veste'n, fuig, fora.

Hi ha coses que no es poden controlar i passen, sense més. Si no tenim res més a fer podem maquinar aquelles deduccions placebo pensant que el guarro de l'ocell del plataner de la plaça Santa Maria de Mataró ha decidit putejar-te el trajecte cagant-se al teu cuir cabellut perquè algun Sant buenorro de l'església de la mateixa plaça li ha arribat una ampolla amb missatge que navegava pel vi sagrat del Don Simón provienent del paki de la cantonada del costat on un escrit d'un juglar disfressat de vident de l'Edat Mitjana deia que al S.XX naixeria una tal Anna Burgada Mascaró que algun dia de la seva infantesa proclamaria al món sencer que de gran voldria ser en Doraemon i volar amb casquet volador i s'ho creuria fins que el Sant buenorro ordenés al guarro de l'ocell situat a les coordenades 41.5333, 2.45 que es cagués al cap de la Doreanna i aleshores s'adonaria que no té cap casquet volador sinó una caca petita però rebeladora y entraria en estat de catarsi amb focs artificials acabant donant un petó al cul pudent de l'ocell, al sant i al vident amb qui es va creuar quan era una guerrera de temps encestres. Però no. Hi ha coses que no es poden controlar i passen, sense més.