Després de tants anys
agafant el tren dia sí i dia també, he arribat en un punt que l'odïo fins al moll de l'os. Sempre m'he anat preguntant quan me'n cansaré perquè
intuïa que algun dia arribavaria aquest moment però mai arribava. M'agradava anar en tren, mirar la gent,
pensar, escoltar converses a mode de maruja, mirar el mar, el temps
que fa, llegir... i segons l'època no fer res, algo que com més
temps passa menys em consenteixo i més m'estressa. Anar al tren em
sembla una pèrdua de temps i cada vegada sento menys aquell
romanticisme d'escoltar música i observar als qui t'acompanyen
escoltant el que no diuen. I, de fet, cada vegada fa més
mandra observar les putes cares d'infelicitat continguda que desprenen els ulls dels tripulants.
Malgrat tot, quan agafes
el tren tan sovint, si t'ho proposes, sempr et trobes amb alguna
sorpresa. Avui una noia ha menjat una mandarina d'una manera peculiar. Molt peculiar. No he pogut evitar preguntar-me com funciona
el cervell d'una persona que es menja una mandarina com ningú ho fa.
No he pogut evitar preguntar-me si aquesta peculiaritat també l'aplica amb altres coses... No he pogut evitar preguntar-me què pensa i com pensa, què li
agrada i què no, a part de menjar mandarines al tren. Però, com sempre, sempre acabes pensant que és millor no saber-ho.
Me l'he quedat mirant
fixament i admirant algo bastant absurd, fins que he decidit
dissimular una mica per no pecar de mala educació o de malalta
mental fugada d'un manicomi. De fet, m'hauria quedat mirant noia i
mandarina fins al final del meu particular espectacle que m'han brindat, ignorant del que
és o no és, per la peculiartat i sensualitat que desprenien. M'he
hagut de conformar mirant-ho dissimuladament, com si no hi hagués
res on sí que hi és, algo semblant al que acostumen a fer la resta de
tripulants encara que no mirin mandarines.
Amb alguna cosa m'haig de
distreure...
Ah, quan he arribat al
meu destí m'he comprat una mandarina i avui aniré a dormir feliç
per haver menjat una mandarina com no ho he vist ni fet mai. Mola.
Bon profit i Bora nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario