Sol

Odio el sol. Els dies radiants que tan agraden a la majoria de mortals no els suporto. Els raigs aquests em rebenten els ulls i em provoquen mal de cap, a part de mala hòstia. Jo sóc de les que busca l'ombra a la terrasseta del bar, de les que els hi agrada el mar però no prendre el sol i de les rares que no salten d'alegria quan es fa fosc més tard, més aviat m'encanta quan es canvia l'hora i a les 18h ja comença a fosquejar. No em treu, en absolut, les ganes de fer coses.Així que ara estic una mica més feliç que fa uns dies.

M'agrada la foscor però, tot i això, detesto la llum artificial. No puc estar gaire estona tancada sense llum natural, és a dir, el sol. De moment lerda encara no ho sóc. Sé que la llum solar, amb mesura, és sana i necessària, però quan estic al carrer em molesta. Em treu. M'irrita. Aniria amb paraigües.

Tot plegat sona molt obscur. Potser sóc una persona fosca o una depressiva crònica, no ho sé ni m'importa gaire. De moment em sento prou feliç. Sempre m'he sentit un element estrany i somort al presenciar els bots d'alegria de la gent quan es fa fosc més tard. Fins i tot, alguna vegada, confesso que m'he deixat emportar per aquest entu

siasme deixant anar algun comentari molt lluny del que sento per mandra a portar la contrària. Però ja no ho faré més. No m'agrada el sol. I punto.