Dubtes

Miro el meu voltant. Observo. M'hi fixo. Sento. Escolto. Somio. Penso. Faig... i em sento com un bolet, o com un teletubis, o fins i tot poètica malgrat la no fluïdesa de la intel•ligència emocional de la meva persona, perquè al cap i a la fi, tot plegat forma un ambient de bitonalitat profundament estrany, o prfundament gal•làctic, o profundament curiós, o profundament absurd, o profundament... el que sigui, com l’anunci de la coca-cola.